La gralla és un instrument tradicional de vent de llengüeta doble, que consisteix en un tub de 34 cm, de forma cònica i de fusta. Té sis forats a la part superior del tub i un forat a la part inferior. Aquests forats són els que fem servir per tapar i destapar amb els dits i poder crear melodies. També té dos forats laterals situats a la part final del cos, però aquests només són a efectes d'afinació.
Cal saber que existeixen dos tipus de gralla: la seca i la dolça o de claus. La gralla seca és la més antiga de les dues; afinada en Do, la seva tessitura abraça del Sol 3 al Do 5. D'altra banda, la gralla dolça o de claus és una evolució moderna de la gralla seca i, com el seu nom indica, el seu so és molt més dolç.
 |
 |
| gralles dolces | gralles seques |
La fusta que s'utilitza normalment per a la construcció del cos de la gralla és la de ginjoler, boix o granadillo. Encara que també es poden trobar gralles d'altres fustes. Evidentment però, depenent de la qualitat de la fusta, la gralla tindrà un so o un altre.
Altres parts que formen l'instrument són el tudell i la canya. El tudell és una peça metàl·lica, normalment de llautó o d'argent, que uneix la canya al cos de la gralla. La canya o també anomenada inxa, està construïda de dues pales independents lligades a la part inferior i que se situa al tudell. La vibració d'aquestes pales mitjançant la pressió d'aire fa que es produeixi el so.
 |
| Digitació de gralles seques |
